Primeres impressions: TIC i aprenentatge conductivista

Aquesta entrada l'hauria d'haver penajada fa dos dies i la meva intenció és reflexar, com si es tractàs d'una bitàcola, els conceptes i, sobretot, les dificultats que em trobo en el curs de la confecció del projecte educatiu de la darrera PAC de noves tecnologies.

Fa uns quatre o cinc dies que estic estudiant els materials de Jonassen, al principi la proposta pareix molt encoratjadora: apendre mitjançant l'ús de models i resolució de problemes.

Conceptualment la proposta és la mostrada en el següent mapa conceptual:

He de confesar que l'apartat de modelatge és un poc decebedor ja que, des del meu punt de vista, no puc trobar una relació fiable amb el món escolar. A més a més, els models que proposa pareixen prou complexos per a que un al·lot de tretze o catorze anys, per posar un exemple, el trobi atractiu i que n'aprengui alguna cosa.

Per altra banda, també he trobat a faltar una aplicació concreta dins l'entorn escolar que, com he dit abans, sigui confiable. Les descripcions pareixen breus i poc concretes... L'autor xerra d'eines de modelatge que són tancades i no obertes, com les de HP per posar un exemple.

I a vegades el llenguate que usa el text és poc didàctic i una innecessariament complex. Per posar un exemple: 

Per posar un exemple empíric d’aquesta idea, Barab, Barnett, Yamagata-Lynch, Squire, i Keating (en premsa) utilitzaven la teoria de l’activitat com una lent analítica per a entendre les transaccions i tensions penetrants que caracteritzaven les activitats de curs. Si ens basem en la seva anàlisi, van interpretar tensions del curs i contradiccions en el marc de tot el sistema d’activitat de curs, modelat d’una forma general usant la inscripció triangular d’Engeström (1987) per a construir un model de l’estructura bàsica de l’activitat humana (vegeu la figura 3). Tots els components que Engeström considerava activitat constituent es representen en negreta en les cantonades del triangle.

És un text il·legible, no creieu? La lectura del text, ja per acabar, m'ha deixat amb una gran pregunta: ¿Com podria aplicar aquest mètode a una classe de matemàtiques a tercer d'ESO de diversificació? (o qualsevol altre curs)

Per acabar l'entrada deixaré el mapa conceptual extret de la lectura del primer apartat del mòdul.

La propera passa i la propera entrada tractarà sobre l'apartat de solució de problemes.